Deborah Llibres

Si hi ha alguna cosa complexa en aquest món, aquesta és la sexualitat. Hi ha persones per a tots els gustos i, en aquest camp, cada individu és un món. Deborah Llibres ja intuïa de petita que era diferent a la resta dels seus companys. Mentre ells s’agombolaven al voltant de la professora per escoltar els rudiments més bàsics de l’escriptura (“La m amb la a, ma”) ella ja llegia pel seu compte. Només de tant en tant feia com la resta d’alumnes per resseguir amb plaer morbós les lletres enganxades a la paret que, retallades amb paper de vidre de colors, havien d’ajudar a memoritzar els components de l’abecedari. Després de diversos intents infructuosos de dur una vida sacrificada i normal (Va estudiar Administració i Direcció d’Empreses a la UAB, va treballar de comptable una temporada) va veure que a ella, el que de debò li agradava, era aquell plaer indefinit que li transmetien les paraules. “Llegir està bé, però amb modos!” li deien els de casa. La desmesura, però, la va portar a explorar la banda més fosca del món de les lletres, a treballar en estranys llocs i circumstàncies. Malgrat tot, de mica en mica Deborah Llibres es va anar fent un nom professional i ben aviat va tenir una clientela fixa, el més pervertit de la ciutat, que feia cua per omplir els forats de la seva agenda. Cadascú amb el seu imaginari i desviació particular. Asseguda en un racó del seu soterrani, rodejada de mobiliari vermell, actualment llegeix fragments de “Diari 1918” de J.V Foix a uns: “Mira com s’acosten, tumultuosos, els soldats que assetgen el crepuscle amb armes fulgents...”, a altres els exciten els contes de la Rodoreda i fragments esparsos de “Mirall trencat”. Avui al migdia, dinarà i agafarà forces, perquè l’espera un número fort amb un dels clients habituals: intercanvi de cites subratllades del Quadern Gris, de Josep Pla. Quan li pregunten a què es dedica, Deborah Llibres respon amb sorna que es “lectora de llibres professional” i afegeix somrient “cadascú per allà on l’enfila” i “jo no faig cap mal”.