Sense efectes especials

Enrenou a Hollywood: el tiet Oscar ha descobert que, encara ara, és racista. A ningú li agrada que li fiquin el dit a l’ull, veure’s al mirall i no agradar-se, però el cert és que ja feia estona que se’ls veia el llautó. I sí: tenim Rosa Parks i Obama, però també Tea Party, NRA (Associació Nacional del Rifle) i Donald Trump. Més enllà dels fotogrames, se’ls escapa el racisme en molts més àmbits. Només cal veure les fotografies de moda de dissenyadors com Tommy Hilfiger: tot WASPS (blanc, anglosaxó, protestant) perfectes i, en alguna banda, algú afroamericà o un xinès... però para de comptar. El tiet Oscar, i això és collita pròpia però també aniran venint perquè a ningú li agrada sentir-se abusat, també discrimina hispans, que no passen de ser un clixé (dona mexicana, cridanera, madre coraje revolucionada. AKA Sofía Vergara a Modern Family), els homosexuals, que només apareixen per fer comèdies amb mobiliari (“Salir del armario”) o drames socials (“Philadelphia”) però poques vegades en situacions quotidianes, reservades als heterosexuals. Ja que hi som, també discrimina la majoria de dones quan arriben a certa edat: als blockbusters la protagonista sempre és blanca i no arriba als trenta anys. Ah, si ets grassa i negra, et toca “Precious”, alguna història de superació personal, però ja està. El pitjor és que Hollywood exporta aquest tarannà arreu del món, un model social de cartró pedra que, afortunadament, aquest any algú s’ha atrevit a denunciar. “And the Oscar goes to...”. Efectivament, Oscar, cap a on vas?