L’atzar, la genètica i les circumstàncies (o potser tot alhora) ens han fet així. Tots som membres involuntaris del mateix club i, com els amants joves i inexperts, ens busquem sense saber-ho. Tard o d’hora, inevitablement, ens trobem als cafès de la ciutat, a Internet, en tallers de lectura, en cursos de la universitat, buscant escalf i complicitat, una mica masegats pel temps i la incomprensió, conscients que fa fred als extrems de l’anomenada “normalitat”. Sabem que hi ha gris i rutina però també Cortázar i Cronopios, la Novena de Beethoven, sords sublims, William Turner, oratoris, petites gemmes de música pop, Madame Curie, Nicola Tesla, Gandhi, Martin Luther, Woody Allen i BB.King. La campana de Gauss no sona igual per a tothom.
6 comentaris:
Ens busquem a nosaltres mateixos? Ens busquem entre iguals, ja sigui dels extrems o del centre?
Primer ens busquem nosaltres mateixos. Llavors ens busquem entre iguals. Dios los cría y ellos se juntan. Birds of a feather flock together. Cada ovella amb sa parella.
Entrada darwinista?
Hola! Totalment, amb la sensació d'estar "involucionant" per força. Però per a la propera baula -si pot ser- m'agafo Neandertal o, millor, Australopitec. Ah, quina calma... ah, no, després haver de patir per l'atac sobtat d'un tigre de dents de sable mentre beus aigua en un toll. Ai, no ho sé, tot plegat...
Andábamos sin buscarnos pero sabiendo
que andábamos para encontrarnos.
Julio Cortázar, "Rayuela"
No fa massa vaig tornar a Rayuela i em vaig quedar una estona en aquest fragment. Cortázar, en aquest aspecte, segur que sabia de què parlava.
Publica un comentari a l'entrada