Les dedicatòries escrites a les solapes dels llibres que han anat a parar a les botigues de segona mà tenen alguna cosa de “hay un fallo en Matrix”. Vull dir que en el món ideal qui hauria d’estar llegint “Per a la Irene, XXX. Marc, 4 d’abril de 2008” és la Irene mateixa i no pas jo. L’atzar m’ha convertit en antropòleg involuntari, en notari de circumstàncies que certifica que el Marc i la Irene un dia van partir peres i lectures. Discretament, deso el llibre de nou a la lleixa amb l’esperança que el Marc – o la Irene- entrin algun dia a la botiga i, amb l’experiència que els han donat els anys, ara ja sàpiguen que love is the saddest thing when it goes away i decideixin corregir alguns bugs de la seva antiga versió de Matrix. “Ei, hola, quant de temps, com et va?”. Marc i Irene, parella 2.0, new improved version, hi ha un llibre – el vostre- que us està esperant. No trigueu, si us plau.
Fotografia: Carles, Mercantic
3 comentaris:
Com ho fas ara per dedicar un llibre electrònic?
Dedicar un llibre electrònic és molt poc romàntic, eh? Al final, si només anem al que és pràctic i ens centrem en la logística, ens quedem en res. O més ben dit, en queda Marc&Irene, SA.
Em costa d'entendre que la gent es desfaci de llibres dedicats. Bé, potser en el cas de partir peres és gairebé justificable, però jo que compro en llibreries de segona mà m'he trobat més d'una i més de dues dedicatòries, i no sempre d'amor. Quin menyspreu desfer-se d'un llibre que t'han dedicat. Jo no els faig lletjos, els guardo igual, encara que siguin errors de Matrix. Un llibre pot haver passat per moltes mans, però quan cau a les meves ja no va enlloc més.
Publica un comentari a l'entrada