Realitzar fotografies és mirar dues vegades. O observar més intensament. És fer un TAC al temps, capturar un moment. A través del visor, imaginar composicions, punts de fuga, horitzons. Milions de píxels de colors que s’agombolen al fons dels ulls, imatges, espurnes. Distància focal, velocitat d’obertura, ISO: on no hi arriben els pinzells hi arriba la tècnica. La democràcia va arribar a l’art però en dèiem Kodachrome i de llavors ençà no hem parat: de l’Agfa Happy (la del botó vermell) als mòbils. Una bona màquina ajuda però les bones fotografies són a la mirada, es troben a tot arreu, només cal saber veure-les. Com deia Miquel Àngel amb les seves obres: l’escultura ja és a dins, només cal treure els trossos de marbre que sobren.
Fotografia: Carles. Mercantic, Sant Cugat
1 comentari:
La inspiració també compta. Hi ha dies que la mirada està poc poètica, poc artística. Aquí la tecnologia no arriba a solucionar-ho encara.
Publica un comentari a l'entrada