¿A qué huelen las nubes?

Fa uns anys hi havia un anunci de compreses que començava així: “Uh-pi, ¿A qué huelen las nubes?” I és que els de màrqueting se les saben totes. La pregunta t’enganxava al moment, et quedaves pensant i tu mateix/a te la responies: escolti, que els núvols no fan olor de res! I precisament això és el concepte que ens volia comunicar l’empresa fabricant. Els productes per a higiene femenina sempre han tirat d’aquesta mena de metàfores: un núvol, un pètal de flor, què sé jo… l’alternativa, per òbvia, queda descartada al moment a qualsevol despatx de publicistes. Tampoc és que hàgim avançat massa des del Fa i los limones del Caribe, aquí. Però, i canviant de sector, quina olor fan els llibres digitals? “Uh-pi, ¿A qué huele el Kindle?” Doncs resulta que tampoc fa olor de res, és totalment asèptic. Per no tenir tampoc tens el tacte dels fulls al passar, són fets de núvol, també. Jo ho trobo a faltar, això. Entrar en una llibreria i sentir l’olor de paper als prestatges, fullejar, tocar… no hi ha color. Deu ser per això que, malgrat tots els intents, el meu lector digital – i la pila de llibres que tenia incorporats- ha passat a mans de l’hereu. Ell, de moment, n’està encantat. No troba a faltar res? El nas dels de la Generació Z ensuma diferent? De què fan olor els 0? I els 1? Potser ells, sempre més avançats, ja saben com olorar-los i els de la Generació X ens hem quedat, definitivament, enrere.