The Young Pope

De tots els nens i nenes que avui faran classe de catequesi només un terç qüestionaran allò que se’ls explica. La resta s’empassaran la lliçó, ompliran les fitxes, les pintaran amb colors i no diran res. D’entre els que faran alguna pregunta gairebé el total en tindran prou amb la resposta que se’ls donarà, sovint vinculada a qüestions com la fe i altres intangibles. Finalment, només un alumne, dos a tot estirar, no es quedarà satisfet i voldrà anar més enllà. Serà la peça que no encaixa dins el trencaclosques gregari que conforma la majoria d’estudiants mesells. Potser fins i tot el professor es lamentarà en veu alta (a la mare, al director) perquè l’alumne en qüestió li desmunta les classes, el burxa amb qüestions, el porta fins a atzucacs dels quals no en sap sortir. Segurament Paolo Sorrentino va ser un d’aquests alumnes. Seguint amb la seva línia, ens ha escrit i filmat “The Young Pope”, el Papa jove. La sèrie té una durada de deu capítols, però el cert és que amb els deu minuts del primer ja es mereix un lloc a la història del cinema. La podeu veure a HBO. Boníssima, creieu-me. Tingueu fe.