Fugir de l’estereotip femení que s’espera en l’àmbit familiar reforçant estereotips -sovint amb tics masculins- en l’àmbit laboral em sembla un error. D’aquí a uns anys hi haurà dones que es preguntaran què han fet malament, per què no estan bé a cap dels dos àmbits i, sobretot, amb elles mateixes. És molt més senzill fer que l'home planxi les seves camises, vagi a buscar els fills o s'encarregui de la compra, per exemple. Tasques que, en gran part i pel que veig, encara fan elles majoritàriament. Mentre això no passi les dones faran el paper de Superwoman, amb el doble de feina, menys sou segons les estadístiques i una lleugera sensació de presa de pèl sota la seva capa. Amb un darrer afegit: bombardeig estètic total i masclista des de revistes, televisió, etc.: "No t'oblidis d'estar sempre guapa!".
3 comentaris:
Encara que a les feministes més radicals no els agradi sentir-ho, tot comença en l'actitud dels homes. Voler fer-ho soles és posar-se feines extres i no arribar a tot, com ens passaria a qualsevol. Si comencem nosaltres, no a ajudar, sinó a prendre responsabilitats a casa, amb els fills cas de tenir-ne, o el que convingui, no anirem enlloc. Un repartiment equitatiu de tasques domèstiques, que és molt còmode que et facin les coses, però hi hem d'estar ficats tant com elles. Alliberar les dones de l'excés de càrrega domèstica, i obrir la porta a que puguin dedicar-se a allò que els plagui, com tenim per costum fer els homes. Això serà assolir la igualtat. I pel que fa als greuges laborals, això inicialment s'arregla a cop de decret i de sanció. Pagues menys a les dones per la seva feina? Puraco. Coacciones les dones perquè no pensin en tenir fills quan les contractes? Puraco. I així anar fent. Ah, i presó per alguns publicistes tampoc no estaria de més.
Les dones d'avui en dia, mares joves, ho tenen complicat: haver de complaure les seves mares, sogres, àvies... que esperen d'elles que facin el paper tradicional de la dona i, alhora, haver de complir amb les expectatives d'estudis, laborals i de carrera ocupats fins no fa tant exclusivament per homes. Amb el jou afegit de l'educació rebuda, els prejudicis incorporats -fins i tot de manera inconscient-. No ha de ser fàcil. Per si fos poc, molts homes es recolzen en el seu rol de pare "clàssic" fins a nivells que a mi em semblen increïbles (i el que és pitjor, perquè la seva parella els ho permet). Tot plegat una mica esquizofrènic.
Si hi ha més homes que pensen com vosaltres, si us plau, uniu-vos i feu-ne pedagogia! :)
Publica un comentari a l'entrada