Els pares i les mares tenen uns plans. Uns plans adults, és clar, que són una barreja de compromisos socials (un dinar/sopar a casa de...) i expectatives culturals (visita a...) . O pura logística (s’ha d’anar a comprar...). Uns plans que, malauradament, no sempre coincideixen amb els de l’hereu/pubilla. Ell o ella pensaven passar-se el dia enganxats a la tablet / llibre / ordinador i els adults, amb el seu tarannà erràtic, incomprensible, ple de marques en vermell al calendari, li han aixafat la guitarra. Comença el drama. Males cares i negatives pel que fa al lloc, els motius i el moment (“A on??”, “Per què??, “Ara??”). Boicot. Petits cavalls d’Atila que s’ho emporten tot per davant: àpats, sortides de cap de setmana, vacances... Els grans -quin remei- comptem fins a cent mentre anem donant voltes al rodet de la paciència. Penitents involuntaris – “si ho arribo a saber ens quedem a casa”- iniciem resignats el nostre Camí de Santiago particular. Ommmm...
5 comentaris:
No els pots deixar a casa amb platet de sobres?
No els pots deixar a casa amb platet de sobres?
La tirania de la canalla. Sabem qui mana a casa? Es pot deixar que siguin ells que manen? Sense tenir-ne és fàcil dir que no deixaràs que passi...
Fins a certa edat és poc responsable, Pons. Et pots trobar amb alguna sorpresa...de més grans ja sí, i a vegades és tot un descans!
Han de manar els pares, és clar, però ells ho intenten tota l'estona. A vegades cansa. Entenc els pares que "desactiven" els nens amb la tablet tota l'estona. Llàstima que això no vagi amb el meu tarannà!
Publica un comentari a l'entrada