Iniciem la ruta que va de Palamós a Palafrugell en bicicleta després d’haver fet un bon arròs mariner a la cala de La Fosca. Segurament Josep Pla havia fet aquest mateix trajecte en unes condicions igual de lamentables i això m’impedeix defallir. Ara bé, no és el mateix dur boina i aturar-se a fer la cigarreta per buscar un adjectiu perdut que calçar-se un casc i començar a pedalar costa endins. Camps d’alfals, groc i verd. Malgrat la predicció atmosfèrica el temps ha sigut clement i ens ha regalat un cel ben blau. En un revolt un grup de noies amb vel es diuen coses en àrab i riuen: el seu camí ha estat més llarg que el que jo em disposo a fer, no hi ha dubte. Espero que Al·là em perdoni, perquè hem regat l’arròs amb força vi blanc i enmig del peix m’hi ha semblat veure unes puntes de costella. Què hi farem? Les deïtats estan bé però per si de cas millor fer-se el paradís a la terra. Esbufego, faig figa, però arribo a la meta. “L’important és participar” és un eslògan per a bledes soleiades que no les poden haver i diuen que són verdes, que si juguem és per guanyar. El sol es comença a pondre i emprenem la tornada. Tenim les mans envermellides pel frec del manillar i les natges masegades, el cul baldat. Segur que el senyor Pla es riu de nosaltres en alguna banda amb la cigarreta de picadura al llavis. Ell, que no va fer mai massa esport i va arribar perfectament als vuitanta anys. “Pixapins!”, “collonades!". Potser un dia substituiré el casc per la boina però millor si el canvi m'agafa en bona forma.
4 comentaris:
Segur que els camps eren d'alfals, noi de ciutat?
Ja fa dies que duus boina, eh? Però d'un estil un xic més hipster que la del Sr. Pla ;)
Anna, la del Pla era ben clàssica, però si algú la poses de moda ja veuries.
Chatnoir, això és el que em va dir la mestressa. Espígol no era, eh? Ep, cibada po ser?
De totes maneres, si busques pel Google les imatges coincideixen amb alfals. Jo soc de poble, però als camps gairebé tot era blat i oliveres. El Vallès és el que té, els de l'Empordà gasteu més varietat, ja ho veig.
Publica un comentari a l'entrada