Parèntesi-parpella de verd marí, d'ones hertzianes i de sal. Un telegrama amb notes blaves. L’hora de la lluna en els solcs d’un CD. Podria filmar la realitat i llavors explicar-te-la (tot tallant els trossos avorrits a la sala de muntatge) o inventar un divendres bossa-nova en pla-seqüència amb conglomerats i líquens color capvespre empeltats de Louis Armstrong. Life can be so sweet (on the sunny side of the street).
2 comentaris:
Ostres, Litus, fa olor de primavera aquest post, i té gust de gelat de maduixa, àcida i dolça alhora.
Gràcies! Però la millor frase és de l'Armstrong! Life can be so sweet...
C.
Publica un comentari a l'entrada