La conquesta de l’espai era
a cent vuitanta esglaons de distància,
a un cafè amb llet
a mitja balconada amb geranis,
a trenta passes de Le bistrot
i quinze de la catedral.
a cent vuitanta esglaons de distància,
a un cafè amb llet
a mitja balconada amb geranis,
a trenta passes de Le bistrot
i quinze de la catedral.
Vist des de sota,
a un grapat de petons
que ara s’escolen pels embornals
i a dos cadenats d’aquell local
on un cop vam ser astronautes
sense escafandre,
a un grapat de petons
que ara s’escolen pels embornals
i a dos cadenats d’aquell local
on un cop vam ser astronautes
sense escafandre,
abans que s’encenguessin totes les llums vermelles,
abans de tots els “Houston: tenim un problema”,
abans de tots els bocins
de nau esmicolada,
abans que el violinista del Titanic decidís que no.
abans de tots els “Houston: tenim un problema”,
abans de tots els bocins
de nau esmicolada,
abans que el violinista del Titanic decidís que no.
Després de tot.
5 comentaris:
estic buscant la manera de dir que m'ha agradat moltíssim sense ser tan simple i dir 'm'ha agradat moltíssim'... però resulta que sóc simple.
L'important és que hi va haver un 'mentrestant', no?
Sí, sí...tot el Cafè és un collage de "mentrestants"!
Carles, et vull dir que poc o molt sempre he fet un tomb per casa teva, des dels "vells temps". La meva escriptura és intermitent, ja ho deus saber. La relaciono massa amb els meus estats emocionals, i això no sempre és bo. Ara he tornat a posar-m'hi. Tot això era per dir-te que el blog Rosa dels Vents ja no és actual, torno a escriure a "Tretzevents" i de moment no penso moure-m'hi. Sisplau, quan facis reformes a casa teva o pintis, et eria molta feina canviar l'anllaç? Gràcies maco. Cuida't.
http://tretzevents.blogspot.com/
Simplement extraordinari aquest poema.
Ok, Ramon, quan tingui un moment ho canvio. Ah! Els vells temps...quins temps!
Gràcies,Vida...m'ha semblat que tenia certa musicalitat i he pensat que l'escriuria en vertical, no sé si això el converteix en poema.
Publica un comentari a l'entrada