Motius

De tant en tant oblidem els motius. Els perdem entre el brogit, enmig de l’enrenou diari, com qui es deixa una bossa en una lleixa del tren o, senzillament, se’ns van morint d’inanició com una planta que algú no ha pensat a regar i es marceix a poc a poc. Les passions, les dèries, tot el que de debò importa té tendència a esvanir-se amb el temps, entelat pel baf de la quotidianitat. D’excuses no ens en falten: sempre hi ha una trucada a deshores, una reunió massa llarga, un tren que s’escapa, una agenda que no encaixa, un client descontent, algú que espera que l’anem a recollir, una pila de roba per planxar, una aixeta que goteja, una porta que grinyola i els del gas que passaran demà. És fàcil perdre’s en la rutina, en els gests que fem gairebé sense pensar. Oblidem la passió, el que de debò importa, els motius, i cal de tant en tant dir-los en veu alta, escriure’ls en un full o, fins i tot, en un blog. No fos cas que els perdéssim per sempre. No fos cas que ens perdéssim per sempre.