All you need is love

Amor maternal, amor filial, amor fraternal, amors platònics, amors que maten, amors “ni contigo ni sin ti”, amors “with or without you” que cantaven els U2, amors “amantes de Teruel”, amors apassionats, amors com aquell qui fitxa els dilluns a l’oficina...quants tipus d’amor hi ha? A vegades és amor o és que senzillament estem enamorats de la idea d’estar enamorats? “It was love or it was the idea of being in love?”, que cantaven els Pink Floyd. Sovint ens deixem enlluernar pel projecte, les il·lusions, bastim castells de colors en l’aire i després resulta que al final el príncep no era tan blau, que tendia a granota o, fins i tot, gripau. M’estimo la meva rosa per rosa o perquè és meva? Ja s’ho preguntava el Petit príncep. Sigui com sigui, sembla que per damunt de tot som éssers socials, que no podem restar aïllats i sense amor. “All you need is love”, John Lennon, els Beatles. Camilo José Cela, potser millor Nobel que persona, ja ho deixava clar amb la seva contundència habitual: “Hay verdades que se sienten en el cuerpo, como el hambre, el sueño, o las ganas de orinar”. Un sentiment tan endins que es fa físic, sí. Ah, la gana, les ganes. Quan surti en DVD no deixeu de veure “18 comidas”, deliciós mirall del laberint sentimental, el trencaclosques que ens fa ser, al capdavall.