La sorra de la platja fa compatibles Buda i Homer Simspon. També dóna per a una Sagrada Família a escala sense turistes. Estàtues a La Rambla, escultors a la Barceloneta. Passejo pel futur del meu passat una tarda blava. Músics de carrer, gelats en si bemoll, paelles McDonalitzades. Llogaria una bicicleta per hores per passejar plàcidament pels records: enyorar sempre ha estat més fàcil que estimar.
8 comentaris:
em quedo amb aquesta última frase..
Jo també. Un bon punt de reflexió.
Però és més dur enyorar que estimar.
així és, potser perquè no hem après o no ens han ensenyat a estimar. Només a estimar-nos a nosaltres mateixos.
Espero que no l'hagueu de fer servir massa, noies.
Ui, Arlequí, hi ha amors que maten. O esgoten, si més no. En canvi l'enyor té molt de memòria i permet triar amb allò que et quedes o ve de gust recordar.
Hi ha amors que moren per massa ego, Francesc. Massa "jo" no deixa creixa el "nosaltres".
C.
Ui, he escrit "creixa"! Créixer, créixer...uf, uf...
La frase és magnífica, però la resta del text no queda enrere. El millor seria recordar com s'estima i estimar el record...:)
C. Cadascú té la seva experiència, i quan realment estimes algú que et fa sentir allò que no t'ha fet sentir ningú l'enyor és dur. Ara entenc que hi ha gent que ha patit amors que maten, això tampoc és bo.
Publica un comentari a l'entrada