Ho veig a venir. De fet, no falta pas massa: amb el temps el meu cap esdevindrà un aiguabarreig d’idiomes. I si bé allò que compta és el significat i no pas el significant – al capdavall les paraules només són la pell de les coses- no puc evitar que les llengües em creixin a dins com floreixen les plantes al jardí. Francès, anglès, castellà, italià, portuguès i fins i tot el dur alemany em ressonen a vegades en una mena d’orgue de gats internacional. De cadascun en prendré el que més m’agradi en funció del moment, la persona, o la cosa. Va com va, però sempre he pensat que entre “gajos de naranja” o “grills de taronja” no hi ha color. 19/2/11
No hi ha color
Ho veig a venir. De fet, no falta pas massa: amb el temps el meu cap esdevindrà un aiguabarreig d’idiomes. I si bé allò que compta és el significat i no pas el significant – al capdavall les paraules només són la pell de les coses- no puc evitar que les llengües em creixin a dins com floreixen les plantes al jardí. Francès, anglès, castellà, italià, portuguès i fins i tot el dur alemany em ressonen a vegades en una mena d’orgue de gats internacional. De cadascun en prendré el que més m’agradi en funció del moment, la persona, o la cosa. Va com va, però sempre he pensat que entre “gajos de naranja” o “grills de taronja” no hi ha color. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
i a mi que encara em don problemes el català!!
casum.....
salutacions!
No et confonguis, sargantana: el català dóna força problemes. Hi ha força coses per resoldre, dubtes, desencontres i una normativa que,a vegades, frega el deliri.
Tens tota la raó, hi ha mots que a part de denotació, en segons quins idiomes els acompanya d'alló més la connotació.
Encara diria més, hi ha paraules que no tenen traducció literal, i més val expressar-les en l'idioma que ens és més còmode.
Publica un comentari a l'entrada