El nom fa o no fa la cosa? A vegades deu ser que sí, perquè és canviar de govern i mudar els noms d’algunes conselleries. La d’Educació, per exemple, que ara torna a ser d’Ensenyament. Si ens centrem en l’aspecte semàntic, el diccionari ens diu que “educar” és ajudar (a algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals, així com transmetre coneixements, actituds, valors o formes de cultura, mentre que “ensenyar” és comunicar a algú una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc., donant-li’n lliçons. Filem prim, sí, el matís importa i ja tenim el ball de rètols i el debat assegurat. Sembla que “educació” tingui un significat més ampli, mentre que “ensenyament” potser se centra més en la qüestió tècnica de transmetre determinats coneixements. Tot i així encara no podem treure’n l’aigua clara, de tot plegat, perquè si bé hi ha qui defensa el mot “educació” atès que comprèn una visió més global i humanista, també s’argumenta, per altra banda, que potser es carrega de massa responsabilitat als docents, que se’ls requereix fer una funció que principalment recau als pares i mares dels alumnes. A més a més, per si fos poc, s’esperen retallades del 10% del pressupost en aquest departament, i si ens fixem en la despesa en educació en relació amb el Producte Interior Brut de Catalunya (del 3,09% el 2009) veiem que està per sota de la mitjana de l’OCDE (del 5,2%). En aquestes condicions el professorat pot tenir, per manca de recursos, dificultat per mantenir l’autoritat a classe o gestionar correctament la diversitat d’alumnes d’orígens immigratoris diferents. El seu reconeixement social també es veu afectat, a la vegada que es treballa en unes condicions de més rotació que dificulten el compromís personal i que no afavoreixen la seva tasca. Malgrat tot, cal tenir en compte que el professorat constitueix un element clau del sistema educatiu i que és una baula molt important del conjunt de factors que incideixen el la formació d’una persona, al capdavall la matèria primera de què està fet un país. No seríem els mateixos sense els bons professors que hem tingut al llarg de la nostra vida i que ens han ensenyat i educat, oi? Sigui com sigui, i deixant de banda alguns debats, gràcies per tot, mestre.
5 comentaris:
Si el canvi s'ha produït per reflectir millor la realitat present, ha estat acertat: si un professor educa serà perquè ell vol, no perquè entri dins la seva tasca programada d'ensenyament. Han d'educar els pares, sí, però -com tu dius- tots sabem la forta emprenta que l'escola i els nostres profes ens han deixat. No està de més botar-se el curriculum i tot allò establert i pretendre també educar per molt que la conselleria sigui sols d'ensenyament. Record amb molta ràbia com no se'm deixà penalitzar les nombroses errades ortogràfiques d'alumnes adolescents perquè es suposava que havien assolit el nivell educatiu on això es penalitzava. Ho record amb ràbia i impotència perquè no em deixaren educar en la responsabilitat.
M'agrada quan ets poeta, però també quan ets reflexiu.
Gràcies, Cafelitus.
El problema és que el sistema no està ben plantejat. Si els professors fossin respectats aquí de la mateixa manera que ho són a Finlàndia, per posar un exemple, no hi hauria aquesta problemàtica ni la desmotivació. Jo ho visc dia a dia a la meva facultat, i aquesta desmotivació també es trasllada als alumnes, i al final tothom ho fa tot amb desgana.
El problema no acabarà aquí perquè no es talla l'arrel. I perquè Espanya (extensible) és un país d'ignorants i prou. I l'educació dels pares també depèn de l'ensenyament rebut.
Estic d'acord amb en Litus, però pense que les famílies s'haurien d'implicar més en l'educació dels fills i no desentendre's perquè "ja ho farà el mestre". Quan les famílies col·laboren el mestre pot educar, en cas contrari li resulta molt difícil. I l'educació dels pares no sempre depén de l'ensenyament rebut sinó de la responsabilitat inculcada, i del seny.
Moltíssimes gràcies per aquest post dedicat als i a les professors. Tens raó la societat no ens valora, i ens exigeixen educar als nanos,
quan anem rotant i rotant sense poder fer arrels en cap centre. Articles com el teu fan que la nostra tasca tingui un sentit i un reconeixement :)
Publica un comentari a l'entrada