La llegenda diu que l'emperador Carlemany va assitiar la ciutat governada per la princesa Dame Carcas. Passava el temps i no quedava més aliment per a la població que un porquet i una mesura de blat. Convençuda de l'eficàcia de la guerra psicològica, Dame Carcas va engreixar el porquet amb l'última ració de blat i el va enviar, gras i rodó, a l'altra banda de la muralla. L'emperador va renunciar a prosseguir l'assetjament d'una ciutat on l'aliment era tan abundant que se'n servien per riure's de l'enemic. Mentre Carlemany s'allunyava amb les seves tropes, Dame Carcas va fer sonar la trompeta (Carcas sonne, d'aquí el nom) i va proposar la pau a l'emperador.
Com se sol dir: si non è vero, è ben trovato.
5 comentaris:
Sempre és interessant conèixer el nom i la història d'una ciutat. Jo he estat a Carcassone i és fantàstica, sobretot la gastronomia francesa :)
No la coneixia aquesta història i, malauradament, encara no he anat mai a Carcassonne. Ho posam a la llista...
:)
M'ha agradat la història d'aquesta ingeniosa dona però dóna que pensar el fet que un home pugui renunciar a lluitar, pel sentit del ridícul.
una ignorant
Una llegenda deliciosa..., com ho devia ser el porquet... ;-)
Publica un comentari a l'entrada