La temptació de pensar que els bassals reflecteixen el cel quan, de fet, són la porta d’entrada a l’altra banda del mirall. Si de totes les possibilitats només se n’acaba concretant una, on van la resta? Doncs aquí. Arrels de cristall, libèl·lules, atzavares, maragdes, calidoscopis, grans de cafè, margarides que no cal desfullar, Roma, palíndroms... s’agombolen als tolls de gotes destil·lades pel pas lent del temps i el sol. I està bé poder-s’hi capbussar sense escafandre. Oblidar, de tant en tant, les botes d’aigua i els paraigües.
2 comentaris:
"sutil" Litus, i es clar que és el millor, somiar ...
una ignorant
Somiar és gratis (ara que massa pardals al cap tampoc no és bo, cal tocar de peus a terra a vegades).
I per què ignorant? En el fons tots som ignorants! Hi ha tant per saber...
Publica un comentari a l'entrada