(Em pica el peu…és clar, amb aquesta postura no em puc gratar pas…no m’hi arribo…amb el braços en creu, tot embalsamat, ja em diràs! Per Osiris, quina picor! I és que més de 2.000 anys sense gratar-se, ja són anys, eh...senyor!...sí, sí…vostè…no es faci l’orni…vol gratar-me? Ei, no marxi!....a veure, el senyor baixet de la càmera…em vol gratar? Eh!...les fotos sense flaix! Que no ha vist el rètol?!...quina picor…si tingués una agulla del 6, d’aquelles per fer bufandes, em podria gratar mig dissimulant per entre les tires de lli, però...buf... ningú no em vol rascar el peu? Vaaaa…
...qualsevol dia d’aquests m’aixeco per gratar-me i ja veureu: us endureu un ensurt de mil dimonis!!)
3 comentaris:
Quanta imaginació de bon matí!!!! I quanta conya!!! jeje
Que tinguis un bon dia!!!
Seria fantàstic que s'aixequés, veuries tu quina gràcia!
no me fa gràcia, la matèria s'ha de transformar, ha de tornar a l'univers, com els caps reduits tampoc m'agraden
una ignorant
Publica un comentari a l'entrada