Mojito, va dir ell

Totes aquelles coses que un dia eren bones per a la salut i que ara ja no ho són. I és que a vegades la ciència sembla un empelt entre una llegenda urbana i els remeis casolans de l’àvia, vet-ho aquí! El peix blau, per exemple, fluctua entre la bondat i allò més perniciós per al nostre estat general. El cafè, tan dolent per a la circulació sanguínia, ara sembla que té unes propietats antioxidants que ens poden allargar la vida. I així amb molts productes o fins i tot costums de salut que havíem seguit cegament. Quin embolic! El darrer mite a caure ha estat, segons el diari Ara, el del “tall de digestió”. Sembla que no, que la maquinària digestiva, una vegada engegada, no s’atura així com així per moltes capbussades que fem. Potser després d’un tec pantagruèlic en aigües gèlides... però tot i així, segons els experts, és poc probable que això ens passi. La d’hores que havíem perdut de petits tot esperant fer la digestió! Moments morts, d’un avorriment total sota un sol inclement d’agost quan ara resulta que ens podíem capbussar en el mirall blau de la piscina tot just acabades les postres! Em pregunto quantes coses que ara donem per bones amb el temps es tornaran un papus per a la salut. I viceversa: allò que ara és tan dolent esdevindrà una cosa excel·lent per al bon rutllar del nostre organisme. Així, i de cara a l’estiu, ja hi ha algun científic estudiant les propietats curatives del mojito? Perquè ja tarden, eh...