Antònia Font
No deu ser fàcil viure així, exiliades de tantes lletres. Poden demanar asil polític, les paraules? Mots-nació sense estat, que existeixen però no són oficialment reconeguts. Totes aquelles paraules que diem de tant en tant però que no troben el seu espai en aquestes guies que van de la A a la Z. Hi ha paraules expulsades de l’accepció, forçades a viure en l’excepció, mots que perviuen al carrer, que romanen només en l’aire i en escrits forçosament informals a redós del “doncs a casa això ho diem així”. Paraules que, com qui fa cua en una botiga, esperen el seu torn per trobar aixopluc abans no es perdin per sempre.
1 comentari:
L'encant de pronunciar paraules il·legals, amb l'esperança que no ens siguin mai prohibides :)
a.
Publica un comentari a l'entrada