Encara és de nit quan s’atura al semàfor. Al parc del costat de la carretera dos cignes blancs llisquen suament a l’aigua, mirall negre pigallat d’estels que titil·len en l’aire fred del matí. A aquella hora els anàtids suren lleugers, ingràvids. Dues siluetes albes de coll sinuós, dos animals bells, gairebé mitològics, a trenc d’alba. Al cap de poc, la idíl·lica postal desapareix per l’arribada d’un segon cotxe que s’atura. Mal afaitat i ullerós, el conductor que acaba d’arribar badalla i es burxa el nas, remena, barrina nariu endins i del forat profund de la nàpia vermella n’extreu una burilla estantissa que, amb un cop de dit, espolsa cap al parc. Bon dia.
0 comentaris:
Publica un comentari