Plou decibels
mentre per megafonia la pluja
s’anuncia a ritme de metrònom.
L’atzar té forma de vagó de tren
i hi ha més estacions que paraigües,
prou que ho saps.
I cansa l’home del vestit gris,
que amenaça tothora i sense treva.
La normalitat és un llenç per pintar-hi al damunt:
“Senyors passatgers disculpin les molèsties”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada