27/1/12

Be kind, rewind

Si hi ha alguna cosa que ens deixarà en evidència de cara als més joves serà quan, d’aquí a uns anys, els expliquem que hi va haver un temps en què tot era analògic. Als viatges ens hi emportàvem un parell de carrets, tres a tot estirar –el darrer comprat in situ al costat de l’enèsim monument de torn. Les pel·lícules les vèiem només en un sol idioma, emmagatzemades en cintes magnètiques amb noms com VHS o Betamax i que calia rebobinar abans de tornar-les al videoclub. Pel que fa a la música, res d’Ipods o mp3: discos de vinil i cassets d’una hora i poc més a tot estirar. Haver de deixar anar l’agulla del tocadiscs en el punt exacte, Cara A, Cara B, Fast forward, Rewind. Passar-se una tarda sencera per fer una recopilació de les nostres millors cançons. I entregar-la a la nostra parella, amb un punt de vergonya i orgull, tot dient-li “té, escolta això...”.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo encara les guardo, les cintes de cassette dels antics nòvios. I amb els nous amors, van venir els cd, dedicats amb dibuixets que sempre em fan somriure :)

a.