... i a voltes encara amb el Mitsubishi Montero, que ens porta amunt i avall pels enrevessats camins del màrqueting. Perquè heu de saber que, si bé aquesta branca de l’economia ha gaudit de grans troballes com la de l’anunci del post anterior, també ha patit grans fracassos. Sense anar més lluny, el mateix Montero deu el seu nom a un canvi que van haver de fer per comercialitzar-lo a Espanya, atès que a la resta del món va ser batejat com a “Pajero”. Aquí, és clar, l’escarni estava més que garantit. És curiós que les companyies no tinguin un assessor en aquest àmbit que les orienti pel que fa a significats, jocs de paraules o homofonismes que duen a equívocs tals com els de la colònia “Eau d’Eté” que en castellà ens engegava sense voler a fer punyetes. Els manuals de màrqueting també recullen el cas del cotxe NOVA, que als Estats Units va tenir un èxit relatiu però que el mercat sud-americà va rebutjar de ple, perquè és clar: qui compraria un cotxe que NO VA? Ara, per a mi una de les grans errades del màrqueting la va protagonitzar l’empresa tabaquera que va voler introduir la seva marca “Silk Cut”. A l’anunci es veia una tela de seda lila esquinçada, una traducció literal de la marca anglesa, “Tall de seda”. Ara bé, a sota de l’anunci hi apareixia el nou advertiment del Ministeri de Sanitat en què s’avisava que el tabac era perjudicial per a la salut. Doncs bé, en una enquesta posterior duta a terme per l’empresa per comprovar l’èxit en la introducció de la marca es va demostrar que gairebé el 100% de les persones entrevistades associava l’anunci amb la campanya endegada pel Ministeri de Sanitat i cap el va vincular amb el producte que es volia vendre. Quin tall per als dissortats fabricants de “Silk Cut”!
0 comentaris:
Publica un comentari