"Hijos de la gran puta"

De tant en tant m’agafa la vena castissa i llegeixo articles de l’Arturo Pérez-Reverte. Sempre m’ha sorprès la llengua inflamada d’aquest home i val a dir que, a vegades, l’encerta de ple. Ara bé, quan ha de parlar dels “nacionalismes” – ell només és un “patriota espanyol”- toca més quarts que hores. Ni l’Albert Rivera de Ciutadans el guanya en demagògia. M’agradaria saber quina mena d’article escriuria si hagués de veure com l’Estat li trosseja la seva estimada llengua espanyola en castellà i andalús, per exemple. Posaria el crit al cel, ens regalaria un article ple de “cáspitas-pardiez” i “hijos de la gran puta”. En canvi els catalans hem d’aguantar estoicament la separació entre català i valencià que, amb tota la mala idea del món, es fomenta des de determinats àmbits públics. Això i, de tant en tant, un article seu escrit des del tòpic més arrelat, assegut còmodament a la cadira del seu despatx de Madrid, amb “Ánimo de ofender” però sense haver trepitjat de debò “Territorio comanche”, escrivint caricatures del far west on, com tothom sap, els indis eren els dolents. (H)au, Arturo!