La mala sort

De tant en tant no puc evitar el pensament de “sempre plou fang quan he dut el cotxe al túnel de rentat”. De fet, aquesta deu ser una percepció compartida amb la majoria de persones propietàries d’un vehicle. Sembla que Murphy també tingués prevista una llei per a aquelles ocasions en què al cap d’un dia o dos de circular amb el cotxe lluent hagi de ploure una pluja d’arenes fosques dutes per un vent traïdor des del desert. Ben mirat, però, plou puja tèrbola força sovint i és només quan duem el cotxe net i polit que hi parem atenció. Potser sí que algun dia, camí del túnel de rentat, punxem una roda que ens fa perdre la direcció i ratllem el cotxe just quan havíem deixat de pagar l’assegurança a tot risc. Aquí, potser, sí que podríem sospitar que el Sr. M és al darrere d’aquesta casuística fatal, però hem d’admetre que sovint tot depèn d’una percepció subjectiva i egoista: volem que totes ens ponguin i en tot moment i això, només per una qüestió de probabilitats, no pot pas ser. Admetem-ho: la majoria de vegades Murphy som nosaltres.