Poesia al tren

Repartir llibres de poesia al tren és, a aquestes alçades, un acte gairebé subversiu. Però de tant en tant –creieu-me – això passa. Enmig de la lectura negra i pessimista dels diaris, una noia amb cues rosses deixa a la falda del passatge un petit quadern amb versos il·lustrats. Alguns somriuen i compren el petit fulletó pel mòdic preu d’un euro, coneixedors de la diferència entre valor i preu, conscients que repartir poesia al tren ja és de per si un acte prou poètic. D’altres retornen el petit llibre amb cara de no entendre res. I jo em dic que val, que en aquest món tots hi cabem mentre desitjo que n’hi hagi un altre de millor; i que això hagi estat, mig encobert, un discret procés de selecció.