Grinyols

Despertar. Despertar-se i obrir els ulls, com un autòmat o una antiga nina de porcellana (mecanisme, engranatge, parpella). Sentir l’eco sord de la pròpia respiració. Palpar (coixí, suau, setí). De sobte, el dubte: “M’han enterrat viu?”. Despertar-se massa tard: ni a l’hospital, ni als funerals. Desesperació (ungla, esgarrapada), pals de cec. Un moment, calma. Pensa, recorda: “Quan em mori vull que m’incinerin i llencin les meves cendres al mar..., impossible, doncs, que m’hagin enterrat viu: hauria de ser cendra, pols al fons de l’oceà. Encara sóc a l’hospital (radiografia? TAC?), algú vindrà aviat a buscar-me”. Esclafeix a riure. Riu (amb la boca, amb els ulls). Riu (amb el nas, les dents). Riu (com un grinyol, nerviós però alleujat alhora).

Canvi de torn a la funerària. Al taulell, una nota breu:

Pensar greixar corrons
cinta forn incinerador
Grinyolen.