Potser serà un descobriment fet una mica per atzar. És clar que la xamba, si ens sorprèn al despatx o al laboratori, no ho és tant. És allò que deia Picasso: “Que la inspiració ens agafi treballant!”. Sigui com sigui, algú inventarà un aparell de raigs X que ens permetrà veure a través de les aparences. Els farsants, ara tan opacs en la seva comèdia, esdevindran translúcids. Veure’ls serà com observar un decorat des de la tramoia, ens mostraran els seus engranatges més íntims i les seves intencions més recòndites es veuran reflectides com en un mirall. Veurem els enagos de la geganta, els trucs del prestidigitador més fi i més d’un “t’estimo” perdrà les ales. Llavors, de tan nus, patirem un sobtat atac de vergonya (pròpia i aliena) i algú s’afanyarà a inventar-se un nou joc d’excuses i falsos motius. Una façana de nous arguments o una pell de plom que, a manera d’antídot, omplirà els carrers de noves fanfares d’eixerits amb la feina feta, malabaristes del no-res i venedors de fum. No tenim remei.
Un escrit meu de fa 5 anys. Albirant la pedregada que ens venia a sobre...
3 comentaris:
és així
una
jo encara diria més: és així
dos
Totalment així!
No hay dos sin tres
Publica un comentari a l'entrada