Bob Dylan's dream

Segueix nevant, Bob. I segur que encara no saps on va a parar l’Autopista 61, ni què es veu des de dalt de la talaia, ni si la resposta és en el vent. Per què hi ha alguna resposta, Bob? O segueixes encallat a Mobile amb els blues de Memphis una altra vegada? Segur que, un cop més, et treuràs el barret de copa de pell de lleopard i diràs que tot plegat és culpa d’ell. Oi, senyor Jones? I aquest vent idiota que no para mai i tu, que només busques algú que et doni aixopluc enmig de la tempesta o que et trobi pel matí. I ja no saps què se n’ha fet de la noia de les terres baixes, amb els seus ulls tan tristos i els seus cubells de pluja o si tot va ser en va. Els temps estan canviant? Els temps han canviat. Qui t’ho havia de dir, oi, Bob?