Ja sé que el proper serà – tard o d’hora- a Nova York, però ara mateix aniria a París per veure com es juga a petanca als Camps Elisis, per deambular de nit entre els ponts del Sena i enredar el pensament entre els arcbotants de Notre-Dame tot fent una cervesa. Hi aniria per fer un cafè en un bistrot i perdre’m per Montmartre o mirar llibres vells al Shakespeare and company. Ara mateix, però, només hi passejo de memòria; i ja és molt: el millor dels viatges no sempre surt a les guies.
4 comentaris:
Mai he estat a Paris, però d'alguna manera m'hi han portat les teves paraules... M'agrada molt el teu blog, i sovint hi pego una ullada. Esper que segueixis així :)
la darrera vegada que vaig visitar Paris, menjavem "potitos" de nin petit perque no en teniem ni cinc
Hi passeges de memòria però... amb companyia o sense? ;)
New York is closer than you think
Doncs la veritat és que pensava en la vegada que hi vaig anar sol. Però hi ha ciutats -com Roma- que en companyia guanyen molt :)
L.
Publica un comentari a l'entrada