Una de submarins

L'Ictíneo va ser un submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol l’any 1859. Fet amb fusta d'olivera (!!) i de roure tenia una finalitat no bèl·lica i havia de servir per facilitar la recol·lecció de corall. La primera versió del submarí, l’Ictineo I - literalment del grec, la “nau peix”- va funcionar sempre com una seda. Ara bé, durant les dues hores aproximades que durava cada immersió, la tripulació respirava l’aire estancat de la nau. A força de respirar un aire cada cop més viciat, ple de Co2, en sortien força “groguis” i amb un color de pell verd pàl·lid que els feia directament aptes per a una altre seqüela de Men in black.

Va ser llavors que l’inquiet Monturiol s’empescà el motor anaeròbic. El nou giny, tancat en un contenidor hermètic, utilitzava un compost químic de magnesi, peròxid, zinc i clorat de potassi que en reaccionar proporcionava prou energia per propulsar la nau, alhora que es produïa com a residu un gas, l’oxigen, el qual era recollit en tancs i posteriorment utilitzat per a la respiració de la tripulació. És allò que en castellà se’n diu “matar dos pájaros de un tiro”.

Però aquesta invenció no li va servir de res al dissortat Narcís perquè no va aconseguir cap mena de recolzament públic – la falta d’inversió en R+D en aquest país deu ser una cosa endèmica- i a causa de problemes financers, l'Ictíneo II va ser venut com a ferralla l'any 1868. Penseu-hi, en tot plegat, la propera vegada que aneu al videoclub i veieu pel·lícules com "K-19, the widowmaker" (1) protagonitzada per en Harrison Ford.

Cap altre submarí utilitzà un sistema de propulsió anaeròbica fins el 1940, quan l'armada alemanya provà un sistema utilitzant els mateixos principis. El problema de la propulsió anaeròbica va ser definitivament solucionat amb la invenció del primer submarí nuclear, l’USS Nautilus. Però això ja són “àtoms d’un altre paner”...

1. Se li va posar aquest malnom a causa de l'elevat nombre de vícimes que es van produir durant la seva construcció.