És estiu i tot es torna més
lleuger, frívol. Els diaris s’encomanen del gust de la cervesa a les terrasses
i comptem el temps per olives i vermuts. Ha arribat l’hora de llegir un
best-seller! Va sí, va… som-hi! Però, ai, i els adjectius, que no hi són? I
aquestes frases breus i esllanguides? I aquests capítols curts que si fossin
més llargs caurien esclafats pel seu propi pes? Best-seller? Segur?
Sí, sí…al diari bé que surt a la llista dels més venuts…va, jo puc, jo puc…50
Sombras de Da Vinci? Era així, el nom? Ja ni el recordo. Posats a comptar em
quedo amb les 40 nits amb Montaigne d’Antoine Compagnon per passar l’estiu. Cap
a la tardor, si tot va bé, rellegiré el primer volum del gascó -l’original
sempre és millor*-, i emprendrem la lectura del segon, i el tercer… quan sigui
hivern aquests ja m’hauran dut – per les referències que hi fa- cap a clàssics
com Sèneca, plens de bones frases que no puc tuitejar perquè l’Anna em diu que fa pedant i enyorarem plegats, des del sofà, les tardes lleugeres d’estiu en
què comptàvem el temps per olives i vermuts i jo llegia un best-seller acabat
de comprar.
* També val per a pel·lícules doblades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada