De tant en tant, ganes de tornar a la UOC però…oh, wait! Per
resumir-ho en una expressió que ha fet fortuna a Internet i que vol expressar un
gir de les circumstàncies que alteren la proposta original. I és que darrerament
han canviat força coses per als que ens agrada estudiar: la primera, el cost relatiu. Amb la crisi qui més qui
menys ha patit retallades i la percepció del preu dels cursos ha canviat, ara
semblen més cars. Segon punt, el material: fa uns anys rebre un llibre en
format digital per Internet semblava una panacea... fins que va arribar Amazon.
Llibres de qualitat enviats al nostre lector digital o PC en
qüestió de segons. Exemplars que abans ens havien de portar d’alguna llibreria
de Londres, París, etc. ara els tenim a l’abast en dos clics, força barats i amb
el diccionari incorporat. Tercer punt: el feedback. En temps de Facebook i
Twitter haver d’esperar massa per rebre una resposta, encara que sigui més
qualificada, fa de mal pair. I quart punt: l’abundància. Hem après a pescar a
la Xarxa, que corre plena de materials pedagògics de primera qualitat. No és
casualitat que tanquin tantes llibreries. Altres establiments com videoclubs o botigues
de música -CD i partitures- veuen caure en picat la seva facturació any rere any. Per quin
motiu m’hauria de tornar a apuntar a la UOC, doncs? Per aconseguir un títol
però... oh, wait!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada