Un equip d’arqueòlegs del Regne Unit han fet una troballa extraordinària: un crani humà fossilitzat de fa 2.600 anys amb gran part del cervell a dins. Aquest és un fet raríssim que només s’explica per les condicions en què l’home va ser enterrat: un llit de fang que va preservar els teixits tous en un entorn sense oxigen. Potser en un racó de la seva memòria hi ha alguns records emmagatzemats, imatges i sons de fa 2.600 anys. Tant de bo hi poguéssim accedir! Si s’hagués trobat a l’Orient mitjà podríem saber de primera mà com era una de les Set meravelles del món, Els Jardins penjants de Babilònia, iniciats sota el regnat de Nabucodonosor II; descobert a Europa occidental ens permetria conèixer la fundació de Pompeia, als peus del Vesuvi, el mateix volcà que uns anys més tard sepultaria gran part dels seus 20.000 habitants; també mostrar-nos el naixement dels ordres arquitectònics dòric i jònic a Grècia. Potser algun dia les idees es podran transmetre a través d’algun giny semblant al Bluetooth però mentrestant ens hem d’acontentar fent-les circular a través de textos escrits en llibres, Gmail, Facebook, algun WhatsApp i Twitter, que ben mirat ja és un gran què. A falta d’un “Bluetooth cerebral” bons són FAV, RT i Likes. Passa-ho.
3 comentaris:
D'aquí a una pila d'anys veurem com s'interpreta tot aquest excés d'informació. Per recrear el passat ens les veiem negres per interpretar la informació que tenim i trobem amb comptagotes. Els arqueòlegs del futur potser desitjaran no tenir tantes eines d'estudi, total pel que s'ha de saber...
Els arqueòlegs del futur es poden trobar que en comptes de columnes de Trajà teníem discs durs que no van perdurar. Una societat massa "líquida"?
La feinada es destriar lo interessant de tot això de la resta de la brossa que hi ha.
Publica un comentari a l'entrada