Davant del mirall, se les mira. Definitivament abans les tenia més fermes. Els anys i la gravetat passen factura i amb el temps tot comença a penjar. És clar que pel mig hi ha hagut el nen i tot desgasta, però és evident que abans tenia un altre pit. Es toca, es mira de perfil, contempla el seu cos mig nu que, pel que fa a la seva morfologia, a vegades sembla que vagi per lliure...
- ... si que has trigat a afaitar-te! Què feies tanta estona tancat al lavabo? Després dius que t’encostipes i que és del tren. Ah, avui a la feina tothom parlava del programa del Jaume Barberà i l'entrevista al metge dietista dels estrògens, que si s’acumulen, que si als homes us fan créixer els pits ("Tu fas tetes, Jaume?")... Mira, al final una mica de sentit comú i avall. Entre poc i massa, tu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada