Ja fa temps que tots els canals de televisió emeten de manera continuada, però els que ja tenim una edat recordem el moment en què s’havia acabat tota l’escaleta de la programació i, després d’escoltar l’himne espanyol amb la fotografia reial, apareixia la “Carta de ajuste”. La carta, com el seu nom indica, servia per fer els ajustaments pertinents de color (si n’hi havia), definició, tons de gris, etc. als tècnics. Ara ja en sabem el seu ús però de petits era un misteri insondable, un missatge en codi fet de quadrets de diferents mides, circumferències i ratlles que calia desxifrar... però no en vaig treure mai l’entrellat. Només la satisfacció d’haver estirat una mica més la corda dels pares i pensar, ja estirat al llit, “Òndia, avui sí que he anat a dormir tard...”.
6 comentaris:
Jo trobo a faltar els "Minutos musicales" ;)
Això era quan se'ls espatllava alguna cosa -que passava sovint- i sortia la "senyora de continuïtat" (tenia nom i tot, la feina) i deia allò de "Señores telespectadores disculpen la interrupción..."
parles de la pre-història, no?
O sortia directament el cartell de "Minutos musicales". Jo el recordo en blanc i negre!
De quan Tv3 començava a emetre a les 20.00!
La veritat és que desconeixia la seva funció fins i tot ara, i en el passat ni m'havia plantejat que en tingués cap. Senzillament era el que posaven quan ja no tenien res més per posar...
Publica un comentari a l'entrada