De tant en tant deixem que el nostre pensament es recolzi en crosses que ens estalvien haver d’explicar-nos massa. “No hi ha color!” és una d’elles. Però a quin color ens referim, exactament? De quina gamma estem parlant? De quin espectre, fins i tot? S’arriba a escapar a l’ull humà? És un color fred o calent? Vermell, blau, verd? És un color primari, doncs? Potser és que ens referim al blanc i negre. Però, ep!, que no hi ha grans obres d’art només amb aquests dos colors? Casablanca, les fotografies de Robert Capa o Chema Madoz, les sèries d’Alfred Hitchcock. Concretem una mica, si us plau! Potser ens referim al Pantone 448C, que és –segons els experts- el “color més lleig del món”. Un equip de psicòlegs australià afirma que aquest color provoca rebuig a la persona que el veu i és per això que alguns governs empaquetaran productes nocius com el tabac amb caixes pintades amb aquest to. Però com que sobre gustos no hi ha res escrit –una altra crossa!- podria passar perfectament que aquest pantone es posés de moda i tot plegat perdés el seu efecte. Fins i tot podria passar que augmentés el nombre de fumadors o que la temporada següent anéssim tots amb pantalons tenyits de Pantone 448C. El que a casa de tota la vida n’havíem dit fins ara – i per entendre’ns- color de “merda d’oca”. Coses més inversemblants han arribat a passar.
3 comentaris:
A mi m'agrada aquella expressió tan literària de "color d'ala de mosca"... :)
O aquell tan maco de Gabriel Ferrater: "color d'olor de poma" :)
Aquesta em sembla que la deia el Pla. La de les oques és força més terrenal!
Publica un comentari a l'entrada