Imaginem que som a la sala d’operacions d’un hospital. Tot és a punt: el material esterilitzat en una safata (pinces, tisores...), un infermer posa a punt un parell de catèters, algú altre pitja un parell de botons en un aparell d’aparença sofisticada. Per algun misteri de la ciència, l’anestèsia deixa de fer efecte i ens despertem totalment desvetllats i lúcids enmig de la taula on som estirats. Aprofitem l’avinentesa per fer una ullada a la maquinària interna del nostre cos: estómac, fetge, ronyons...tot fa prou bona cara i sembla ser al seu lloc. El metge, amb el bisturí esmolat a la mà, es disposa a operar. És en aquest moment que una infermera ens comenta amb veu calmada: “El Doctor XX no n’és, de metge. Ni ha fet cap curs d’especialització. De fet no en té cap, de títol...però té una gran vocació de servei a la societat”. De l’esglai saltaríem taula enllà, fugiríem pel passadís tot aplegant els nostres menuts, recollint catèters, desendollant tubs i el que fes falta. Arrencaríem a córrer amb la bata de l’hospital, mig tapats només pel davant, mostrant la nostra esquena i el cul esblanqueït a tots els transeünts que ens fitarien de dalt a baix com si ens faltés un bull. Per què, doncs, a l’hora de votar, amb tot el que aquest fet implica, a vegades ens posem en mans de persones que tenen els mateixos estudis que el nostre hipotètic doctor?17/9/10
Què ens passa, doctor?
Imaginem que som a la sala d’operacions d’un hospital. Tot és a punt: el material esterilitzat en una safata (pinces, tisores...), un infermer posa a punt un parell de catèters, algú altre pitja un parell de botons en un aparell d’aparença sofisticada. Per algun misteri de la ciència, l’anestèsia deixa de fer efecte i ens despertem totalment desvetllats i lúcids enmig de la taula on som estirats. Aprofitem l’avinentesa per fer una ullada a la maquinària interna del nostre cos: estómac, fetge, ronyons...tot fa prou bona cara i sembla ser al seu lloc. El metge, amb el bisturí esmolat a la mà, es disposa a operar. És en aquest moment que una infermera ens comenta amb veu calmada: “El Doctor XX no n’és, de metge. Ni ha fet cap curs d’especialització. De fet no en té cap, de títol...però té una gran vocació de servei a la societat”. De l’esglai saltaríem taula enllà, fugiríem pel passadís tot aplegant els nostres menuts, recollint catèters, desendollant tubs i el que fes falta. Arrencaríem a córrer amb la bata de l’hospital, mig tapats només pel davant, mostrant la nostra esquena i el cul esblanqueït a tots els transeünts que ens fitarien de dalt a baix com si ens faltés un bull. Per què, doncs, a l’hora de votar, amb tot el que aquest fet implica, a vegades ens posem en mans de persones que tenen els mateixos estudis que el nostre hipotètic doctor?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Molts tampoc hem rebut els estudis necessaris per saber emprar el nostre vot. Suposo que no interessa.
Ben vist, això. No estaria malament alguna classe. Potser ara, amb el nous plans, la fan. De totes maneres ara el nivell és baix en tots els àmbits, no només en aquest. Després de tants anys de normalització i la canalla -ep, i universitaris- escriuen coses com "hem" sembla que...uf!
Potser si que am el nous plans la fan. Beus el que et deia...
Ara he vist que sona desagradable el que he escrit. perdona. M' agrada molt haver descobert el teu bloc, és molt bo... aix, una broma gens ben trobada.
Ah, m’havies espantat!
Gràcies! I com l’has conegut, el meu blog?
a.Mitjançant els “preferits” d’un altre blog
b.A través d’un comentari de la cafetera en post aliè
c.Me lo dijo mi vecina (que lava más blanco)
d.Com passa a vegades, de pura casualitat
e.I’ve googled you
f.NS/NC
g.Altres
Estic mig (més que mig em sembla) convençuda de que si el metge inepte tingués una bona 'pelica' ens deixaríem operar, potser no tranquil·lament, però sí pensant 'podria ser pitjor, val més això que no pas perdre els budells pels 'puèstus''... som així de burros.
Una agradable combinació entre l' opció "a" i "c". I és clar, també hi ha una mica de "d"...
Doncs sí, elur. De fet a la Xina sembla que compren i venen títols com qui compra mitja lliura de cigrons a la plaça. De fet aquí els màsters van una mica igual.
Anònim, em pica la curiositat per l'opció c. Té blog, la veïna? És del poble? A qué dedica el tiempo liiiiibreeeeee....? Bueno, i tu també podries sortir de l'anonimat, eh? :)
Ah! Més: la Abeja Maia, i la Vuelta al Mundo de Willie Fogg...
"Hem" sembla que sóc un anònim fatal. Acabaré publicant el meu currículum i per bé que ara estigui no ho vull fer. L' anonimat és molt còmode.
En qualsevol cas la veïna (d' avançada edat) no viu a un poble, no és blog el que té i el temps lliure el dedica a... ballar.
Seguiré prenent cafè!
Molt bé anònim, la cafetera i jo respectem el teu anonimat, per bé que el teu "per bé" ens fa pensar en un treballador de la Gene o del món editorial. També podria ser encofrador (n'hi ha que fan feines molt fines). Si tu també tens una edat prou avançada potser ens veiem avui al concert de Supertramp. Sóc morè, ulls marrons, 1,73 d'alçada. Jo, ja ho veus, no m'amago pas :)
Tenim els polítics que ens mereixem, ni més ni menys, guitarrista.
Doncs sí.
Ah, l'Abella Maia fa referència a l'anterior post, eh? És clar que si es presentés com a candidata ens ho podríem arribar a pensar. El Willie a Interior. La Tecla a Economia i el Fip a Cultura. També es podria fer un tripartit amb l'Escarabajo pelotero i el centpeus panxut.
La cafetera
Publica un comentari a l'entrada