Una infància difícil (llibre de memòries)

Malgrat repetir 2on de jardí d’infància per confondre reiteradament els macarrons que ens donaven per dinar a l’escola amb els Plastidecors (els macarrons encara pintaven prou bé però els llapis de colors sempre em van semblar una mica estantissos), el psicòleg de l’escola insistia en que jo era –ja a aquella edat- un nen d’una gran maduresa i amb un coeficient d’intel·ligència notable. Així doncs, una mica més gran, els jocs de la majoria de companys van deixar d’interessar-me, i mentre ells jugaven a futbol, jo m’entretenia en un racó llegint qualsevol llibre agafat en préstec de la biblioteca. Més endavant, vaig intentar integrar-me i jugar de davanter centre a l’equip. Però era un enrenou i sovint havia de triar entre servir la pilota o acabar de llegir el paràgraf. Moltes vegades perdia el punt. Així va ser que vaig decidir fer oposicions per a defensa, una posició relativament més tranquil·la. Després d’uns mesos d’interinatge, vaig guanyar la plaça. Seguia llegint, és clar, preferentment grans volums de tapa dura. Més d’una vegada havia evitat un gol en clavar a les costelles del jugador contrari l’edició per a col·leccionistes, enquadernada amb pell, d’Anna Karenina o l’edició il·lustrada del Quixot. Continuarà...