El periodista Salvador Alsius explica una sucosa anècdota referida a qui som i com ens veuen els altres. Conta que un dia anava pel carrer i una colla de nois el van començar a seguir: “Ei, aquest és un famós...!”, “Sí? Vols dir...?”, “Em sembla que surt a la tele...”. Debatien sobre la identitat del nostre home fins que el llavors presentador del TN migdia (“Avui, Sant Narcís!”, ho recordeu?) va arribar al seu cotxe, un SEAT 600 desmanegat i envellit. En veure-ho, la canalla va exclamar un sonor i decebut: “Ah! No és ningú...!!”.Diuen que amb el temps el nostre currículum de debò serà el nostre perfil digital, l’empremta que les nostres publicacions, col·laboracions, participació en xarxes socials, etc. haurà deixat a Internet. I potser sí que és veritat perquè a vegades, en buscar un nom d’algú amb el Google i no obtenir cap resultat, no podem evitar pensar, tal com feien els nois de l’Alsius en el seu moment, “Ah...no és ningú...!”.
9 comentaris:
De tota manera, la majoria més que ser estem, i no sempre en el lloc que cal i en el moment oportú
Idò els anònims com jo encara som menys que ningú, no? és a dir, un ser inventat o sense identitat és un no-res. Quina vida injusta...:)
No et veig massa optimista, pere. Els anglesos ho arreglen ràpid, això. Ells et diuen "I am" i endevina si són o estan! ;)
Internet permet inventar-se identitats i això també és part del seu encant. Particularment, però, el meu nom al google ara mateix penso que dóna massa entrades. Hi surt de tot! Uf!
em pregunto què hauria passat si l'Alsius hagués agafat el transport públic...
el meu nom a google dóna 4 resultats si no m'erro, el féisbuc, el fotonatura, un recull de haikus i una foto del riu Brugent. Massa coses pel meu gust també. Jo vull ser ningú.
El meu, entre naps i cols, 6 pàgines de Can Google. Gloops!
Hòstia, C., és que acabo de llegir en Pàmies! I encara cueja.
Aquest home jo el veig una mica amargat. I no m'agrada massa com escriu. Si et consola...
Uf!! Quin pes m'has tret de sobre. 28100 resultats, en 0,22 segons. Ara ja podré dormir tralquil perquè sé que sóc "algú" :(
Ramon, jo més aviat em referia a la frustració de buscar algú (sobretot si convé) i no trobar res. Es fa estrany si és algú prou jove.
Publica un comentari a l'entrada