1/9/10

Que la força ens acompanyi

Fa bo i encara ve de gust anar a prendre un cafè a les terrasses del poble. La granja-bar habitual és de vacances i entro en un lloc nou. Tot i que de fora fa prou patxoca, aviat me n’adono que he entrat a la taberna de la Guerra de les Galàxies, la del planeta Tatooine, una galeria d’extraterrestres una mica malgirbats, matussers i un punt alcoholitzats. Els bars d’aquest poble són així: una mica Matrix, que encara que de fora tots semblen iguals, si et descuides i prens la píndola equivocada, et trobes amb la crua realitat. M’atén un galtavermell de mirada bovina, també foraster, que diria la iaia. Gat escaldat, bregat als carrers de Barcelona, decideixo que no em ve de gust un gibrell fumejant de cafè amb llet i, per assegurar el tanto, em llenço a garlar l’idioma del planeta Sepharad. Demano un cafè amb gel. A fora, la reina mare d’Alien 3, amb un tatuatge descolorit al braç esquerre, la fa petar amb la seva camarilla (continuarà...)

2 comentaris:

neus ha dit...

no et van pas portar un cafè amb llet, no? és que a vegades el sepharadí comporta confusions d'aquests tipus...

Anònim ha dit...

Sepharad= nom en hebreu d’ESPANYA!!! Elur!!

Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.

D’un tal Salvador Espriu

Antoni