...després hi ha aquell somni en què salto enmig de guerrers Massai, a l’Àfrica. Els primers salts tot va bé, la força de la gravetat fa la seva feina i al cap d’uns instants torno a caure al terra polsós del poblat. Fins que en un dels salts ja no baixo. Tothom aterra menys jo. Al principi em neguiteja, però en un moment donat decideixo que no sóc jo qui està més amunt, sinó que són la resta els qui estan per sota. Si és que ens acostumem a tot. O ens ho autojustifiquem tot, que per a algunes coses ve a ser el mateix...
2 comentaris:
Diuen que somniar que voles sempre és bo
Doncs jo de petit somniava sempre que volava. Però diria que era influència de la peli Superman, acabada d'estrenar feina pocs anys :)
C.
Publica un comentari a l'entrada