…i aquí és on omplim els sifons- li digueren, tot assenyalant una màquina d’eixos noucentistes amb els radis corbs i ennegrits pel rovell. Una andròmina carregada d’engranatges i èmbols que vessaven una mena de pasta feta de greix industrial i pols que s’hi acumulava des de l’any de la picor. Sense cap altre registre de sanitat industrial que la consigna “el que no mata, engreixa” va ser llavors que abandonà l’hàbit de fer el vermut amb sifó. Avorrit el contingut, però, va descobrir el sentit estètic del seu continent. Quin gran disseny –va dir-se- el de l’ampolla de sifó!* Fotografia: Carles
2 comentaris:
Se m'havien oblidat les ampolles de sifó, ja veus.
Doncs són un clàssic :) El pitjor és que el que explico és real.
C.
Publica un comentari a l'entrada