La màquina de fotografiar com a excusa. Cavall de Troia discret per conquerir somriures i vivències entre fotograma i fotograma. Mirades que ajuden a escoltar millor. Històries personals, petits fragments de mirall, el mosaic que forma la Història, al capdavall.
* Fotografia: Carles
8 comentaris:
Poesia humana en moviment constant! L'ull que mira és qui construeix aquesta poesia!
Saps que ho comparteixo...
Com m'agradaria saber-me excusar darrera una màquina de fotografiar, però sóc negada.
M'agraden les teves fotos.
Petons
Aquest home es diu Juan, Arlequí. Veig que amb això de la fotograia s'aprèn a mirar millor.
Doncs, sí, i tant, vida!
Gràcies, Lluna. Hi ha fotos que requereixen tècnica, etc. Però també en pots fer sense pensar-hi massa. Aquesta està feta en posició "automàtica" mentre parlava amb el Juan a la porta d'un hort. L'he feta dissimuladament perquè quedés natural, això sí.
C.
Diane Arbus (apunta!) sempre deia que "la fotografia és el secret d'un secret".
És interessant, la Diane Arbus, Anna. És una mica "take a walk on the wild (freak?) side". Aquests dies estic mirant blogs de fotos. N'hi ha una pila!
C.
ja no en podràs sortir...
ho saps, oi? ;)
Em temo que ja és vici :)
C.
Publica un comentari a l'entrada