Qualche volta sei qui, sì. Ma la tua mente inizia a volare. Lei fugge. In Italia, per esempio. Lei arriva nel bel mezzo di un mercato a Roma e chiede un caffè. Il cielo è blu e si sente la musica molto distante dei musicisti. Voi pensate che, oltre a cambiare il paese, si modifica la lingua: parole nuove da assaporare lentamente e gustare così come il caffè immaginario che hai appena inventato. Mmmm ....
4 comentaris:
No m'agrada el cafe, i no he estat mai a Italia, però llegint-ho quasi m'hi he sentit transportada, en algun petit racó de qualsevol "piazza" assaborint... un "gelato"
Petons
Què fàcil s'enten l'italià...En el meu cas si que has aconseguit unir un grapat de coses que m'agraden: els globus, Itàlia, el cafè...i el cels blaus.
Lliuna, és un cafè "imaginari", no cal patir :)
Vida, s'entén fàcil perquè una mica l'he fet fàcil, eh? Però quan parlen ràpid...també podria ser que hi hagués algun error al text, eh?
C.
Fa un cert temps vaig escriure aquest post inspirat en Florència:
http://rcanovalls.blogspot.com/2008/03/apunts-de-viatge-florncia-ii-tarda-de.html
Publica un comentari a l'entrada