Diuen que estem fets en un 80% d’aigua. Potser sí. Però si per un moment ens parem a pensar en allò que ens conforma: la parella, la feina, etc... veurem que la sort hi ha tingut, encara que ens costi acceptar-ho, un paper molt important. Treballaríem a determinada empresa si una tarda no ens haguéssim creuat amb aquell conegut que ens va dir que li féssim arribar un currículum, per exemple? I si en comptes de sortir ens haguéssim quedat a casa? I la parella, per citar un altre dels eixos vitals? Què se n’hagués fet de “l’amor de la nostra vida” d’haver triat una altra facultat, de no haver-nos apuntat en aquella acadèmia o cursar el curs de postgrau on el vam conèixer, de no haver deixat cap comentari al seu blog o haver-nos donat d’alta al Facebook? Qui ho sap? Diuen que estem fets principalment d’aigua, però a vegades fa l’efecte que som fets només de vent. Pur atzar.13/7/11
Atzar
Diuen que estem fets en un 80% d’aigua. Potser sí. Però si per un moment ens parem a pensar en allò que ens conforma: la parella, la feina, etc... veurem que la sort hi ha tingut, encara que ens costi acceptar-ho, un paper molt important. Treballaríem a determinada empresa si una tarda no ens haguéssim creuat amb aquell conegut que ens va dir que li féssim arribar un currículum, per exemple? I si en comptes de sortir ens haguéssim quedat a casa? I la parella, per citar un altre dels eixos vitals? Què se n’hagués fet de “l’amor de la nostra vida” d’haver triat una altra facultat, de no haver-nos apuntat en aquella acadèmia o cursar el curs de postgrau on el vam conèixer, de no haver deixat cap comentari al seu blog o haver-nos donat d’alta al Facebook? Qui ho sap? Diuen que estem fets principalment d’aigua, però a vegades fa l’efecte que som fets només de vent. Pur atzar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
i despres diuen que tot esta traçat...ja!!
Maleïda l'hora en que vaig donar-me d'alta al facebook!!!
Ostres! no penso igual. Accepto l'atzar (sort o mala sort) com a circumstància, com a res més. Veig més la vida com un joc d'aquests d'ordinador en què tu condueixes un cotxe o una moto i vas per una carretera. Tot el què vagi apareixent al teu voltant (obstacles o benzineres o etc.) t'ajudarà o et perjudicarà depenent de la teva actuació (resultat de la teva decisió).
Tornant al teu exemple, el del comentari al blog, per citar-ne un, ets tu qui decideix deixar un comentari, tens vàries opcions: a) no llegir un post; b) llegir el post i no comentar; c) llegir un post i comentar. (I evidentment pots escriure mil comentaris diferents amb mil conseqüències diferents). El què tu decideixis és el què propiciarà uns resultats o uns altres.
Bé, jo penso així.
Bona resposta Filadora. Penso el mateix que tu! Nosaltres decidim!
:)
Aha...ja, mireu, mireu:
http://es.wikipedia.org/wiki/Match_Point
Woody Lover
el problema és la mala educació, vivim enganats, es clar que tot ens ve donat per les circumstàncies, però fins a quin punt som nosaltres responsables de que això passi?
T'ha passat Woody lover?
Antiga estació de bus on es comprava el billet per anar al poble (en el meu cas jo estava allà esperant i jugava amb el meu germà gran a observar la gent que anava entrant per comprar el seu billet de bus i ens feia gràcia, de sobte entra un ...) Coses més rares ens han de passar.
Tu a això li dius sort? Jo li dic destí...
Deixem-ho, tot plegat, en una barreja d'atzars i voluntat, no? ;)
Publica un comentari a l'entrada