Trobar l’equació perfecta per saber la distància que hi ha d’astronauta a “fantàstic home bala” o la nota que s’amaga entre el mi i el fa. Escriure bé, però fer faltes d’ortografia en parlar. Dir “hem couen els hulls” i despertar un exèrcit d’hacs mudes que, de ser escrites, haguessin romàs al seu lloc tot esperant temps millors. Però ja se sap que a vegades plouen accents diacrítics o hi ha calamarsada de pronoms. No pateixis si no m’entens, que ja t’entenc jo.
4 comentaris:
Quina sort que tu t'entenguis, pq a mí m'ho has posat difícil... o es que estic més espesa del que em sembla.
Bon dia de dimarts!!
Generalment et començo a llegir just abans d'entrar al blog, és a dir, vinc de casa de la Xica i et començo a llegir la primera frase, et linko i coi! avui patacada! ja ja ja! (ja ho sé, ja ho sé, és un costum lleig, com el de llegir en diagonal! mecatxis!!!)
... veurem que... costa trobar l'equació perfecta.
I no seria millor que les dues parts s'entenguessin? No hi hauria estalvi de maldecaps?
p.d: Saps que he hagut de buscar al diccionari si equació s'escriu amb dièresi? (la meva profe de català i de mates m'haguessin penjat! ups!!!!)
Per què patacada? És clar que seria millor, però com tu dius: costa trobar l'equació perfecta!
Patacada? Doncs perquè venia llegint:
"Diuen que estem fets en un 80% d’aigua. Potser sí. Però si per un moment ens parem a pensar en allò que ens conforma: la parella, la feina, etc... veurem q..." ... :)
Costa trobar l'equació perfecta, però en veritat... qui coi la vol l'equació perfecta?? :)
Publica un comentari a l'entrada